L'éxit de les copes del Rei a Espanya ha vingut pel fet de que qualsevol equip pot guanyar i eliminar a un dels grans. Això no només passa a bàsquet, és molt més patent al futbol. Aquest any, a Bilbo, no ha passat això. Ha sigut un cap de setmana sense sorpreses: camp ple de gent (15.000 espectadors), aficions que s'ho han passat força bé i sense "altercados", arbitratges característics i victòries sense resultats atípics. La Copa ja va començar sent "dirigida" amb el sorteix fet amb ordinador. És que clar... són 8 equips i amb boletes eran un procés molt arcaic i difícil de fer el sorteig; van fer servir un programa informàtic supervisat per un notari (que segurament no sabria com fer un reset) i que... oh, sorpresa!!! quina casualitat que ni barça ni madrid es creuaven fins arribar a la final. Quina casualitat que va passar allò que tots el seguidors reals de bàsquet sabíem que passaria fent servir un programa informàtic.
Una vegada assegurats que la final seria Barça i Madrid només quedava jugar el partits i assegurar-se que no haguéssin cap tipus de problema. M'he vist tots el partits de la Copa... i bé... no hi ha dubtes que els equips més forts són els que han arribat a la final, però em sap greu veure com no s'ha penalitzat el mateix tipus de defenses agressives d'alguns jugadors depenent (no de l'equip en qui juga) si no del cognom del jugador... Felipe Reyes és un clar exemple.
¿La Penya? Sense sorpreses... ha jugat com ha pogut, o sigui, mal. Els triples no han entrat (com sempre en els darrers 6 partits) i aleshores no han tingut més remei que canviar els sistemes, i mira tu que han funcionat i al final hem fet un paper "digne" amb els joves defensant fort. Hem demostrat que amb lluita no fem el ridícul, però que no seríem capacos de guanyar dos partits seguits a cap equip gran de la competició.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario